L'Anna Fortuny, professora de català, ens va presentar la Marta Molas. Va començar dient que la Marta Molas (Barcelona, 1955) és mestra i llicenciada en Pedagogia. Autora de nombrosos llibres infantils, novel·les i llibres de creixement personal i educació. Ha col·laborat en El Periódico de Catalunya i El Diari de Tarragona. Ha guanyat el premi Donna (1999); el Port d Aiguadolç (2000), i el Sara Llorenç (2001). Ha publicat: El forat del vent, La Busca, 1997. La ploma de quetzal, Viena (Premi Donna), 1999. El misteri de la rateta bruna, Cadí, 2000. I dins la col·lecció Empúries 2002-2003: La Gemma, l'amiga de l'Araceli Segarra, El Quimet, l'amic del José M. Bakero, El Xavi, l'amic del Pau Gasol, La Marta, l'amiga de la Sònia Guirado, La Blanca, l'amiga de l'Àlex Corretja, El Dídac, l'amic de l'Àlex Crivillé. Actualment compagina la literatura de creació amb la traducció.
La sinopsis del llibre Ari, el noi que adorava Mozart és la següent. La Cristina vola cap a Islàndia per trobar-se amb la seva mare. Durant el viatge coneix en Julià i es fan amics. Unes hores més tard, la Cristina es veurà envoltada d'un seriós perill i serà l'Ari, un islandès pèl-roig, qui li salvi la vida. A partir d'aquell moment, la Cristina es trobarà embolicada en situacions plenes de misteri a les gèlides terres islandeses on els víkings van amagar els seus tresors. La Cristina desitjarà tenir una flauta màgica com la de l'òpera de Mozart per canviar els sentiments de les persones i fer feliços els seus amics... L'apartat final del llibre inclou una sèrie de consells sobre la professió escollida.
Aquest és el llibre que al llarg del primer trimestre han llegit els alumnes de 2n d'ESO de l'IES Jaume I de Salou. La Marta Molas va venir al centre per explicar-los com s'havia generat i portat a terme aquesta obra i ho va fer en dues sessions, una per als alumnes de 2n DEF i l'altra per als de 2n ABC.
Va començar la seva xerrada explicant-nos que estava contenta de conèixer els seus lectors, perquè en definitiva una obra s'escriu perquè es llegeixi. El que potser sobta del llibre és que l'acció passi a Islàndia, un país llunyà per a nosaltres però molt sorprenent, sobretot pel que fa a l'alternança dia/nit. Entre maig i juliol el sol no arriba a pondre's, hi ha com a vesprades en les quals la intensitat del sol minva, però no s'arriba a pondre. EL seu paisatge també és diferent, té volcans, guèisers, fiords, colades de lava, penya-segats, cascades... Els arbres, per exemple, són petits perquè han de deixar passar el sol. Com que és un país tan fred, la gent també acostuma a beure més, per entrar en calor. També és un país amb moltes llegendes i sagues poblades d'éssers fantàstics, els elfos, els trolls, els gnoms, els follets..., uns de bons i d'altres dolents que s'emporten els nens de nit, sobretot el trolls... I així d'aquesta manera, la Marta Molas ens va anar explicant fets i costums d'Islàndia que ella havia conegut arran de la visita que va fer a aquest país i de la informació que havia hagut de recollir per a escriure el seu llibre.
Un cop acabada la seva part discursiva, va arribar el torn de les preguntes i n'hi va haver moltes perquè va saber despertat la curiositat dels nois i noies. Algunes sobre el país que acabava de descriure i sobre els seus habitants fantàstics, d'altres sobre els costums i d'altres sobre la seva manera d'escriure. I així vam saber que la Marta Molas escriu bastant ràpid; aquest llibre, per exemple, el va fer en tres setmanes, però aleshores arriba el que és més lent, l'hora de polir, de lligar caps, d'eliminar incoherències... Aquest procés és molt més lent. També vam saber que a l'hora de crear personatges, alguns cops s'inspira en nois i noies que ha conegut i que l'han sorprès per alguna raó, per la seva curiositat, per la seva simpatia, per la seva timidesa... I així reflectit en alguns dels seus personatges hi ha nois i noies que ha conegut a diversos centres per on ha passat. També li van preguntar per què havia escollit Mozart. La Marta va comentar que l'any 2006 ha estat precisament l'any Mozart i que evidentment hi havia relació, com un petit homenatge.
I així d'aquesta manera tan agradable vam arribar al final de la xerrada. La Marta va rifar un llibre entre els presents amb la confiança que toqués a algun noi o noia que li agradés llegir o que, si no fos així, que el noi o noia afortunat es motivés per a llegir-lo. Tot seguit se li van apropar alguns alumnes perquè els signés el seu llibre de lectura. Gràcies, Marta, per una bona estona.
