Castanyada 2008 - 09
Un altre curs estem de Castanyada, el dia 29 d’octubre, el dia abans de la festa Major de Salou. Com a molts d’altres cursos també després de la celebració de la castanyada entrem a un llarg pont (del 30 d’octubre al 2 de novembre), tot i que no falten els qui el comencen abans.
Aquest any el dia de la Castanyada ha estat molt plujós. El pati, les pistes d’esport, tot l’exterior inundat, inaccessible. El triangular de futbol es va haver de suspendre, també el taller de jocs tradicionals organitzat pel cicle d’Ed. Infantil. L’activitat lúdica s’ha hagut de concentrar a l’interior del centre, un problema, els 700 alumnes trafiquejant per allí. De totes maneres, la festa s’ha fet i l’hem disfrutat.
Qui realment ha suat per organitzar-la ha estat el coordinador d’acitivitats, l’Olivier Giménez i els alumnes de quart, sobretot. També els alumnes dels cicles de Serveis a la comunitat han organitzat activitats per als alumnes de l’ESO i, a més, improvisant i canviant de plans per culpa del mal temps. A última hora han hagut de canviar les activitats previstes per a 1r, els jocs tradicionals, per altres més adequades a fer-les a l’interior del centre.
A 2/4 de 9 ja ha començat la moguda per als de 4t encarregats de l’organització: s’havia de preparar el túnel del terror, tant el túnel com els éssers monstruosos encarregats de provocar el terror als seus visitants; també s’havia de fer el foc, coure les castanyes, embolicar-les i guardar-les per a la venda posterior; s’havien de preparar les taules per vendre els entrepans, les begudes i les castanyes.
A la mateixa hora els alumnes i professores del cicle d’Atenció sociosanitària havien de condicionar el gimnàs per al taller “Tots som iguals, tots som diferents”. Els del cicle d’Educació infantil havien de fer el mateix a la Sala d’actes on havien de dramatitzar un conte terrorífic amb grans efectes sonors i visuals.
Tret de la gent que preparava la festa, la resta del centre feia classe i el professorat anava passant llista i apuntant els absents a l’aula. Després, amb el llistat que ens dóna l’Olivier, ja es comprovarà qui feia tasques d’organització i qui aprofitava l’ocasió per escapolir-se dels seus deures acadèmics. Fins a 2/4 de 12 s’ha fet classe per a tots els alumnes del centre.
TALLER “TOTS SOM IGUALS, TOTS SOM DIFERENTS”
Tot i que la festa total començava a 2/4 de 12, algunes activitats ja van començar a 2/4 de 10, són aquelles activitats per on van passant tots els grups d’una manera organitzada. Així tenim el taller “Tots som iguals, tots som diferents” organitzat pel cicle d’ASO. Estava dirigit a 3r d’ESO i el seu objectiu era que els nois i noies que hi passaven comprenguessin les dificultats que tenen les persones amb discapacitats per moure’s en un món fet per als que no en tenen. El gimnàs estava dividit en diversos àmbits: en un d’ells, el dedicat a les discapacitats motrius, els nois i noies s’asseien en una cadira de rodes o se’ls donaven crosses. Havien de superar certes dificultats com una pujada inclinada, donar el tomb a un llit... Jo mateixa vaig ser testimoni com una alumna per superar certes dificultats va acabar movent el llit, no podia fer donar el tomb a la cadira. Un altre àmbit estava dedicat a les discapacitats visuals i se’ls tapaven els ulls, etc. Tots els alumnes de 3r van anar passant pels diversos àmbits aprenent, a través de l’experiència, les dificultats que tenen les persones discapacitades per moure’s pel nostre món i com els ho arribem a fer difícil nosaltres mateixos, molt sovint sense ser-ne molts conscients.
CONTE D’HORROR DRAMATITZAT
Aquesta posada en escena va ser obra dels alumnes d’Educació infantil. Estava dirigida a un grup de 1r i es feia a la Sala d’actes a 2/4 d’11. Primer hi entrava una meitat del grup i després l’altra. Aquí també vaig experimentar in situ aquesta emocionant activitat. Quan vaig entrar a la sala, vaig tenir com un ensurt, estava fosca, completament fosca, mai l’havia vist tan fosca; les finestres, ben tapades, només una tènue llum, la de tres o quatre llantions dispersos per la sala. Una veu potent i terrible anava explicant un conte de por acompanyat d’efectes musicals corprenedors, també de crits histèrics, cops secs que ressonaven per tota la sala omplint-la i omplint-nos el cor d’esglai. La resposta dels alumnes? Crits de terror, però també de rialles. En fi, una experiència divertida, m’ho vaig passar molt bé jo mateixa cridant i rient. Crec que els altres també, tant els executors com les víctimes del conte també van disfrutar.
Mentre els altres alumnes de primer d’ESO estaven amb la resta d’alumnes d’Ed. Infantil aprenent unes cançons de marrameu i castanyera amb acompanyament instrumental.
En aquest moment de la festa me’n vaig haver d’anar a classe. I allí els tenia, pobrets, fent llatí. També m’ho vaig passar bé, com sempre. I ells? També, ja ho saben està prohibit que s’ho passin malament. A 2/4 de 12 vaig tornar a la festa. Els alumnes de postobligatòria van sortir al carrer majoritàriament, com sempre a l’hora de l’esbarjo, tot i que un bon grup va decidir quedar-se.
Primer vaig anar a guaitar al túnel del terror, una activitat que sempre atreu molts alumnes i que va inclosa al tiquet que s’abona per les castanyes, beguda i entrepà. Aquest curs els alumnes de 4t hi van incorporar una màquina que feia fum. I tant, si feia fum la maleïda màquina!!! Lo primer va ser posar ordre en aquella multitud confusa i bigarrada que pretenia baixar a empentes al soterrani. Ens hi vam haver d’arromangar, però vam aconseguir una llarga fila amb el gruix d’una sola persona. I aleshores a vigilar els que es volien colar i que la fila continués esponjada. Els últims a passar pel túnel del terror van ser els alumnes dels cicles que no s’ho volien perdre; fins i tot alguns professors s’hi van atrevir!
Després ja me’n vaig anar a fer fotos als participants a la gimcana sobre Jaume I. Diversos punts distribuïts per tota la planta baixa atenien els grups d’alumnes que anaven passant per les diverses proves proposades. Mentre, al pati, sota el voladís situat al costat de la sala d’actes, tenia lloc la venda de castanyes i de l’esmorzar. Quan hi vaig arribar, ja gairebé no quedava res. Tot i així encara alguna foto vaig poder fer d’algun alumne que s’havia despistat i hi anava a última hora.
Finalment, a passar revista. Un tomb per totes les aules de BAT per controlar que tots estiguessin on havien d’estar, a les seves aules rebent les matèries que els tocava. Algun ensurt vaig tenir, però res que no es pogués solucionar. Ara ja tinc el llistat de presents i absents. Dilluns a demanar respostes, és el que hi ha.
A la 1 la festa es va acabar. Els profes vam respirar. Els alumnes van marxar. Tots? No, tots no. Els BATs i Cicles encara estaven a classe i als de 4t els tocava netejar. Per fi, a les 2, tot llest. L’institut es va quedar silenciós i bastant net. Els que el tancàvem relaxats.
Fer festa al centre és dur, som molts; però també és bonic si tothom fa el que ha de fer perquè dins del descontrol hi hagi cert control, perquè dins del desordre hi hagi cert ordre. Per això voldria donar les gràcies a tothom:
- als alumnes d’ESO perquè, tret de molt poques excepcions, es va saber comportar, disfrutar i participar en les diferents activitats respectant els seus companys, les instal·lacions...; també als alumnes de BAT i cicles per estar gairebé tots on els tocava estar, a classe, i fent el que s’havia de fer.
- als professors i professores perquè gairebé tots i totes van estar puntualment on havien d’estar i fent el que se’ls havia demanat: fent classe quan tocava fer classe i fent les seves guàrdies quan els tocava fer-les, fos dins a una classe, fos al llarg de les activitats: en un punt de la gimcana, al túnel del terror, a la cantina, al punt de venda de l’esmorzar... Certament aquesta és la nostra feina i el que tocava fer, però hi ha dies en què aquesta feina és una mica més àrdua i a les festes són així aquestes tasques, una mica més difícils. Per això, voldria agrair al professorat el seu sobreesforç d’aquest dia, per estar puntualment al lloc que se’ls havia assignat i fer el que tocava en aquell moment. Sé que molts van anar bastant més enllà del seu deure a l’hora de col·laborar en posar ordre al desordre, atenent situacions i casos que potser no els corresponia atendre. A tots i totes, gràcies per ajudar-nos a fer que aquest dia funcionés i funcionés, al meu entendre, molt bé.
- també cal esmentar el personal no docent, segur que van haver d’atendre moltes situacions i peticions diverses i estranyes.
En el moment de la festa sempre vaig com estressada, d’aquí cap allà, d’allà cap aquí, volent retratar-ho tot, volent fixar tots els detalls de la festa, volent-ho controlar tot (una il·lusió, una utopia, ben cert, però..., som així). Però, ja a casa, fent revisió de vida (he fet molta catequesi jo), em sento bé, feliç. No deixo que cap núvol enfosqueixi la meva visió del dia, perquè el dia ha estat bé. M’agradaria que tothom tingués aquesta sensació, aquest sentiment. En fi... El curs que ve, tornem-hi i millor, oi?
