EL PROJECTE “ENGANXA'T A L'ESPORT!”

INTRODUCCIÓ:

El projecte que presenten conjuntament l'Agrupació Barça Veterans i la Fundació FC Barcelona uneix la força de l'esport, la comunicació i l'ensenyament per contribuir d'una manera efectiva en la prevenció del consum de drogues per part dels joves de Catalunya treballant a una escala local.

OBJECTIUS
• Acostar a les escoles, instituts i societat en general l'experiència d'un exjugador del FC Barcelona que ha superat la problemàtica de la droga.
• Implicar directament el moviment barcelonista en la lluita contra una problemàtica que cada vegada afecta més persones.
• Aconseguir, a través d'un llenguatge directe i pròxim, la reflexió dels joves sobre un rol que cada vegada és més comú: el consum de diverses substàncies d'una manera descontrolada.
• Mostrar el futbol i els esports de grup com un canal per fomentar la socialització, la responsabilitat, la superació i la pràctica d'una vida sana.
• Donar suport als programes existents de prevenció del consum de droga, aportant una iniciativa complementària a les promogudes per entitats i administracions públiques.
“Enganxa't a l'esport” consisteix a fer una sèrie de xerrades a diverses localitats d'una mateixa comarca, aprofitant l'experiència esportiva i personal dels exjugadors del FC Barcelona. Una de les cares visibles del projecte és Julio Alberto Moreno , exjugador i membre de l'Agrupació Barça Veterans i que ha patit les conseqüències del consum de droga. Al llarg de les jornades l'acompanyen altres exjugadors del FC Barcelona. A banda del testimoni de l'exfutbolista, busquem la implicació dels Ajuntaments, escoles i IES locals i professionals mèdics per arribar al màxim nombre de joves durant la nostra visita al municipi i oferir una visió àmplia de la problemàtica a combatre. Cal tenir en compte que el pes del testimoni de l'exjugador del Barça, que ha estat afectat per la drogodependència pot tenir un efecte molt positiu en l'actitud dels joves davant del consum de drogues. A més, des d'una entitat sense afany de lucre i amb una finalitat com la de l'Agrupació Barça Veterans estem molt orgullosos d'emprendre una iniciativa com aquesta, oferint el nostre suport des de l'àmbit esportiu a totes les altres iniciatives oficials per protegir els nostres joves.
PROGRAMA : Dia 29 de gener: trobada amb els alumnes de 3r i 4t de l'IES, al TAS. A les 12 els alumnes pugen a l'aula, es passa llista i agafen les motxilles. Es marxa del centre a ¼ d'1 perquè l'acte comença a 2/4 d'1. En acabar, els alumnes marxaran cap a casa.

Lliurament de beques de batxillerat i conferència de Mercè Sala

D'esquerra a dreta: Montse Vallès (Directora de l'IES), Mercè Sala (Conferenciant convidada), David López (premiat), Esteve Ferran (Alcalde de Salou), Sixto Càmara (premiat), el pare del Joaquim Curto (premiat que no va poder asistir al lliurament), Elisabet Piedra (premiada) i Pedro Granados (Regidor d'Educació). Després de la foto es va afegir a l'acte l'inspector del centre, el Carles Jardí.

Es va lliurar una beca perquè van treure una matrícula d'honor al batxillerat al Joaquim Curto Díaz (Batxillerat Tecnològic) i una altra al David López Piquer (Bat. Científic). I també es va lliurar una altra beca a l'Elisabet Piedra Ferrer (Bat. Humanístic i de C. Socials) i al Sixto Càmara Moya (Bat. Tecnològic). Després del lliurament la Mercè Sala va començar la seva xerrada sobre “L'encant de liderar”.

La Mercè Sala ha estat regidora de l'Ajuntament de Barcelona durant 12 anys, Presidenta de Renfe durant 5 anys, Presidenta de la Fundació Politècnica de Catalunya durant 7 anys i Consellera Delegada de TEMOINSA. Ara és Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTSEC). També presideix el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
Amb tot aquest currículum i, a més essent una dona, tots estàvem molt interessats pel que ens havia de dir. Primer ens va explicar una mica el seu recorregut vital i el que havia après a cada etapa de la seva vida. Així com a estudiant va fer empresarials, el que li agradava i que l'ha fet feliç que és el que és realment important; com a regidora de l'ajuntament de Barcelona després de la caiguda del franquisme, va descobrir l'existència del que ella anomena l'intangible , que és allò que cal endevinar dels altres, de qui et rodeja, que no es diu i que és el que t'obliga a dialogar i negociar amb els altres; com a Presidenta de Renfe, va crear un sistema d'organització basat en la delegació de responsabilitats i també va fer possible un canvi molt important, passar de la impuntualitat a la puntualitat. D'aquesta etapa recorda que fins i tot va arribar a conduir algun tren perquè l'agafava sovint i, d'aquesta manera, va poder conèixer molts factors que li van resultar importants de conèixer com a gestora (pel que fa a personal humà, equipaments, estat de les vies...) I així que anava avançant en la seva vida professional va veure que la seva feina, en realitat, era solucionar problemes i que aquesta feina, que no s'acaba mai perquè després de l'un ve l'altre, l'ha ensenyat a ser líder, a liderar.

També, l'Elisabet Piedra Ferrer va recollir el seu premi

Mentre va estar a TEMOINSA es va adonar que, el fet d'estar en una empresa privada, implicava un grau de responsabilitat molt més elevat que el d'estar en una empresa pública perquè, si no es tira endavant l'empresa, molta gent pot anar al carrer. Ara és Presidenta del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTSEC) que assessora la Generalitat pel que fa a sindicats i empreses.

A partir d'aquest moment la Mercè Sala es va dedicar a descriure com havia de ser un bon líder i els diferents tipus existents. Primer va dir-nos que de líders n'hi podia haver molts, fins i tot en la mateixa sala on estàvem escoltant-la, perquè segur que entre els alumnes assistents algun o alguna era delegat o capità d'un equip de futbol o similar, o portava un grup d'esplai, o era el que a la colla estirava els amic i amigues cap aquí o cap allà...

Per a la Mercè Sala un bon líder té unes qualitats naturals, però cal reforçar el lideratge amb unes bases teòriques. Liderar no és manar, és aconseguir que el teu equip faci el que vulgui, però que vulgui el que el líder considera oportú. La primera feina del líder és crear un equip, tot i que sovint l'equip ja se'l troba fet i l'únic que pot fer és encaixar-hi fent-hi els canvis que cregui necessaris. Tot seguit ha de conduir l'equip cap a un objectiu i un objectiu o objectius explícits ja que molt sovint el que passa és que aquests objectius es consideren tan obvis que no es diuen. I, en explicitar aquests objectius ha de tenir molt en compte les expectatives i les prioritats del seu equip per aconseguir una visió de conjunt que li permeti assolir els objectius que s'ha proposat. A més un bon líder ha de prendre decisions i això potser pot implicar que algú es molesti amb ell. Aquest fet no ha de ser impediment perquè el líder prengui decisions, no sempre es pot tenir tothom content. De vegades fins i tot crear descontent o conflicte és un recurs per aconseguir el que es vol.

El mateix fan el pare del Joaquim Curto i el David López

Va acabar aquesta part de la xerrada aconsellant als alumnes de 1r i 2n de BAT i del cicle que l'estaven escoltant dient-los que actualment no tan sols es demanen coneixements i habilitats, sinó actituds, precisament aquestes actituds de lideratge que no s'ensenyen a l'escola, però que s'han d'aprendre. L'empresa ara busca aquella persona que és capaç de formar un equip i liderar-lo.

L'última part de la xerrada la va dedicar a parlar de la situació de la dona dins d'aquest món, de les dificultats que hi troba i que és la societat qui l'ha d'ajudar a poder superar la situació de desigualtat en què es troba. Va començar per parlar-nos del “sostre de vidre” que és aquella barrera que atura la dona en el seu camí ascendent. D'aquest sostre de vidre ens va dir que simplement no existia, però que això ho ha de fer possible la societat. Actualment sovint només ho fa possible tenir diners. El lideratge de la dona és diferent al de l'home per diversos conceptes, però un d'ells és per la capacitat que té la dona de ser mare. Aquest fet li dona una sensibilitat diferent, en primer lloc perquè per ser mare s'ha de creure en la gent i en els fills, dels quals accepten les debilitats i la seva part irracional. Un líder ha de tenir en compte aquests dos conceptes, els ha de conèixer i ha de saber que només els podrà superar raonant i negociant, com les mares amb els seus fills.

En parlar-nos dels diferents tipus de líders existents va esmentar el líder presidencialista, que és aquell que actua sense tenir en compte el seu equip. Els èxits són només seus, però també els fracassos. Un altre líder és el que ella anomena de “dobles”, és aquell que té un segon que gairebé és com una altre primer, en molts casos rep el nom de vicepresident. Gairebé totes les companyies d'informàtica es dóna aquest tipus de lideratge. Ara bé el tipus de lideratge que la Mercè Sala valora més és el que anomena “de la banda de jazz” en el qual tots els membres de l'equip estan tan compenetrats que no els cal ni partitura.

I d'aquesta manera es va acabar aquesta xerrada, almenys a la sala Costa Daurada del Centre Cívic de Salou perquè a les aules, als grups d'amics i segurament dins el cap d'alguns d'ells el tema no s'ha acabat.

Potser a la propera edició de les beques els tocarà a algun d'ells i elles

Felicitacions matemàtiques

El Departament de matemàtiques ha organitzat un concurs de felicitacions matemàtiques entre els alumnes de 3r i 4t d'ESO. A les fotos podeu veure el conjunt de les felicitacions que s'han fet i més avall algunes en detall. Després de les vacances es reunirà un jurat format representants de diversos departaments i escolliran la millor felicitació que rebrà un premi.

Taller de felicitacions nadalenques en moltes llengües

BON NADAL I PRÒSPER 2007!!!

Aquest desig expressat en diverses llengües i en diferents colors, lletres, dissenys... és el que es va fer en aquest taller de felicitacions nadalenques. Tot seguit veurem unes quantes imatges del procès d'elaboració i del resultat, unes boniques felicitacions que van donar molt d'ambient al centre.

L'última classe de llatí de 2006

No us penseu que era simple xirinola, un joc qualsevol, no. Estàvem fent classe de llatí i grec, però d'una altra manera. Jugàvem al trivial de cultura clàssica i així se'ns va passar l'última classe de l'any 2006. Som al classe de 2n de BAT B, els bons, els de llatí. A baix els de 1r BAT C, no tan bons, però que ho seran.

Anem al teatre: Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper

Per tal de sensibilitzar els estudiants entorn del fet de la discapacitat, els responsables del taller Ocupacional Gresol, servei de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, entitat que forma part del Consell Municipal dels Discapacitats, es van posar en contacte amb l'institut per oferir-nos una representació de l'obra de teatre que els seus alumnes afectats per paràlisi cerebral han preparat, Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper .
Aquesta obra la van representar el dimarts, dia 19 de desembre, a les 12 del matí al TAS de Salou. Hi van assistir els alumnes de 1r i 2n d'ESO, però també alumnes de les altres escoles de Salou, amb la qual cosa el TAS es va omplir de gom a gom. Fins i tot les escales estaven plenes d'alumnes. No s'havia de pagar entrada, però es va demanar una aportació voluntària als alumnes d'un euro o de mig. Es van recollir 110 euros que es van lliurar als responsables del taller. L'objectiu d'aquesta aportació era múltiple: ajudar l'associació a tirar endavant amb els seus projectes i ser un estímul per als alumnes del taller en veure que el seu esforç tenia una doble recompensa, l'èxit de la representació que es va mesurar amb el respecte del públic i els seus aplaudiments al final, i les aportacions econòmiques que ells van aconseguir amb el seu treball i esforç.
Per tal de preparar els alumnes perquè, més que en cap altra ocasió s'havien de portar correctament en aquesta representació, hi havia a disposició dels tutors i tutores dels cursos implicats un CD on s'ensenyava quina educació reben els nens i nenes afectats per aquesta malaltia.
Abans de començar l'obra va parlar l'alcalde, Esteve Ferran, agraint l'assistència dels alumnes dels diferents centres i també va parlar un representant de l'associació per presentar l'obra. L'obra era el conte de Sant Jordi. Hi sortia la princesa, el drac, el rei, els súbdits... Els actors i les actrius estaven afectats per la paràlisi, però ajudats per monitors. L'objectiu de l'obra era expressar els sentiments dels afectats per la malaltia. “ És de destacar la interessant combinació d'elements escènics, com és la coreografia de dansa contemporània, la utilització plàstica de la cadira de rodes o l'intercalat del playback amb la declamació, adaptat segons les possibilitats de cada un dels integrants de l'elenc. És un goig gaudir d'un ventall de registres que es desenvolupen dalt l'escenari, des de la sensibilitat poètica fins a tocar el vodevil.”
(http://www.tarragona.cat/actualitat/municipal/b.254/pdf/13.pdf)
La resposta del públic va ser satisfactòria, es van portar correctament, però l'obra va ser valorada de diferents maneres, per a una minoria era una obra per a nens petits que feia riure, però la gran majoria va veure en l'obra els resultat d'un esforç immens realitzat per uns actors amb nombroses limitacions de tota mena. Esperem que en treguin alguna conclusió personal.

La Marta Molas ens presenta "Ari, el noi que adorava Mozart"

L'Anna Fortuny, professora de català, ens va presentar la Marta Molas. Va començar dient que la Marta Molas (Barcelona, 1955) és mestra i llicenciada en Pedagogia. Autora de nombrosos llibres infantils, novel·les i llibres de creixement personal i educació. Ha col·laborat en El Periódico de Catalunya i El Diari de Tarragona. Ha guanyat el premi Donna (1999); el Port d Aiguadolç (2000), i el Sara Llorenç (2001). Ha publicat: El forat del vent, La Busca, 1997. La ploma de quetzal, Viena (Premi Donna), 1999. El misteri de la rateta bruna, Cadí, 2000. I dins la col·lecció Empúries 2002-2003: La Gemma, l'amiga de l'Araceli Segarra, El Quimet, l'amic del José M. Bakero, El Xavi, l'amic del Pau Gasol, La Marta, l'amiga de la Sònia Guirado, La Blanca, l'amiga de l'Àlex Corretja, El Dídac, l'amic de l'Àlex Crivillé. Actualment compagina la literatura de creació amb la traducció.

La sinopsis del llibre Ari, el noi que adorava Mozart és la següent. La Cristina vola cap a Islàndia per trobar-se amb la seva mare. Durant el viatge coneix en Julià i es fan amics. Unes hores més tard, la Cristina es veurà envoltada d'un seriós perill i serà l'Ari, un islandès pèl-roig, qui li salvi la vida. A partir d'aquell moment, la Cristina es trobarà embolicada en situacions plenes de misteri a les gèlides terres islandeses on els víkings van amagar els seus tresors. La Cristina desitjarà tenir una flauta màgica com la de l'òpera de Mozart per canviar els sentiments de les persones i fer feliços els seus amics... L'apartat final del llibre inclou una sèrie de consells sobre la professió escollida.

Aquest és el llibre que al llarg del primer trimestre han llegit els alumnes de 2n d'ESO de l'IES Jaume I de Salou. La Marta Molas va venir al centre per explicar-los com s'havia generat i portat a terme aquesta obra i ho va fer en dues sessions, una per als alumnes de 2n DEF i l'altra per als de 2n ABC.

Va començar la seva xerrada explicant-nos que estava contenta de conèixer els seus lectors, perquè en definitiva una obra s'escriu perquè es llegeixi. El que potser sobta del llibre és que l'acció passi a Islàndia, un país llunyà per a nosaltres però molt sorprenent, sobretot pel que fa a l'alternança dia/nit. Entre maig i juliol el sol no arriba a pondre's, hi ha com a vesprades en les quals la intensitat del sol minva, però no s'arriba a pondre. EL seu paisatge també és diferent, té volcans, guèisers, fiords, colades de lava, penya-segats, cascades... Els arbres, per exemple, són petits perquè han de deixar passar el sol. Com que és un país tan fred, la gent també acostuma a beure més, per entrar en calor. També és un país amb moltes llegendes i sagues poblades d'éssers fantàstics, els elfos, els trolls, els gnoms, els follets..., uns de bons i d'altres dolents que s'emporten els nens de nit, sobretot el trolls... I així d'aquesta manera, la Marta Molas ens va anar explicant fets i costums d'Islàndia que ella havia conegut arran de la visita que va fer a aquest país i de la informació que havia hagut de recollir per a escriure el seu llibre.

Un cop acabada la seva part discursiva, va arribar el torn de les preguntes i n'hi va haver moltes perquè va saber despertat la curiositat dels nois i noies. Algunes sobre el país que acabava de descriure i sobre els seus habitants fantàstics, d'altres sobre els costums i d'altres sobre la seva manera d'escriure. I així vam saber que la Marta Molas escriu bastant ràpid; aquest llibre, per exemple, el va fer en tres setmanes, però aleshores arriba el que és més lent, l'hora de polir, de lligar caps, d'eliminar incoherències... Aquest procés és molt més lent. També vam saber que a l'hora de crear personatges, alguns cops s'inspira en nois i noies que ha conegut i que l'han sorprès per alguna raó, per la seva curiositat, per la seva simpatia, per la seva timidesa... I així reflectit en alguns dels seus personatges hi ha nois i noies que ha conegut a diversos centres per on ha passat. També li van preguntar per què havia escollit Mozart. La Marta va comentar que l'any 2006 ha estat precisament l'any Mozart i que evidentment hi havia relació, com un petit homenatge.

I així d'aquesta manera tan agradable vam arribar al final de la xerrada. La Marta va rifar un llibre entre els presents amb la confiança que toqués a algun noi o noia que li agradés llegir o que, si no fos així, que el noi o noia afortunat es motivés per a llegir-lo. Tot seguit se li van apropar alguns alumnes perquè els signés el seu llibre de lectura. Gràcies, Marta, per una bona estona.

Visita a SIRUSA: incineradora de Reus

Un grup d'alumnes de 3r d'ESO acompanyats per les professores Montse Torramilans, Carme Masip i el professor Toni Ortiz van visitar la incineradora de residus i van fer aquestes fotos del munt de residus que diàriament s'han de reciclar. Feu clic a l'enllaç per veure el seu funcionament.

Visita d'estudiants russos al nostre centre

En el marc del dia europeu de les llengües vam rebre a l'IES JAume I una visita d'estudiants de Moscou (Rússia). Són 50 alumnes becats per la seva trajectòria acadèmica. L'horari que va seguir la visita era aquest:

• A les 10: arribada a l'institut dels estudiants i presentació a la Sala d'actes, amb la traducció d'alumnat del centre.


• A 2/4 d'11: recorregut pel centre


• A 2/4 de 12: actuacions al patí tant per part de l'alumnat visitant com del nostre (ball de Bastons)


• A les 12: partit de futbol dels nois russos contra alumnes de 4t


• A 2/4 d'1: intercanvi d'impressions i acte de comiat

La visita dels nois i noies russos va ser un dels actes al voltant del Dia Europeu de les Llengües que va provocar més enrenou, tothom els volia veure. Els vistants russos i els seus professors i professores van visitar el centre després que se'ls rebés a la Sala d'actes. El professorat de llengües estrangeres va ser l'encarregat d'atendre aquesta visita i cinc nois i noies del centre que coneixen l'idioma rus van fer de traductors.

La visita va acabar amb una sèrie d'actes lúdics. Els nois i noies russos ens van fer una demostració de ball, un vals i un txa-txa-txa, i els bastoners del centre també els van fer una demostració de balls de bastons, la música dels quals la va tocar el Jordi Fa, el nostre nou conserge que sap tocar la gralla.

Aprendre amb els gossos -- Taller de sensibilització

Durant tres dies, el 27 de setembre i el 4 i el 25 d'octubre, hem pogut veure un o dos gossos passejant pel centre, això sí sota el mestratge dels seus ensisnistradors. Què hi feien aquí al centre? Potser buscaven droga? Potser explosius? Doncs, no.
La presència dels gossos a l'institut formava part d'una campanya de sensibilització sobre els gossos. Durant aquests dies tots els alumnes de 1r i 2n d'ESO han passat per aquest taller que estava promogut per la regidoria de Sanitat.
El taller tenia dues parts, una teòrica i una altra pràctica. A la teòrica s'explicava què és un gos, com es classifiquen aquests animnals, com es comuniquen i consells i obligacions dels propietaris de mascotes, També se'ls explicava com se'ls havia de tractar, alimentar i el tipus de relació que hi ha d'haver amb l'entorn familiar i ciutadà.
Tota la teoria es demostra després amb classes pràctiques on es responen els dubtes i on l'ensinistrador demostra com s'ha de tractar el gos per fer que sigui obedient i com s'han de modificar els hàbits que siguin incorrectes.

La veritat és que el taller ha tingut molt èxit i als alumnes els ha agradat, segurament perquè molts d'ells tenen gossos. En definitiva l'objectiu del taller era que es considerès el gos no com una joguina sinó com un ésser viu envers el qual hi ha una sèrie de responsabilitats.

Les professores de música presenten el treball de la seva llicència d'estudis

Encetant el cicle de Lletraferits pròxims del curs 2006-2007, el 26 de setembre assistim a la presentació dels treballs d'investigació pedagògica de dos professores del centre, M. Rosa Sanahuja i Cristina Duran, del Departament de Música.

Es tracta de dos treballs complementaris realitzats a partir d'una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya durant el curs 2005-2006. El de la Cristina dedicat a la interpretació musical, Què toquem avui? i el de la M. Rosa al cant coral, Què cantem avui? Consisteixen en la recerca i arranjament d'obres que seran una bona eina per als docents, uns recursos que facilitaran la pedagogia en l'àmbit musical. És un cançoner de repertori , vint-i-quatre obres en total, dinou de les quals comparteixen i cinc pròpies de cadascuna. Aquestes s'agrupen en quatre blocs, Música de cinema, Música culta, Música moderna i Música popular; totes acompanyades de fitxes didàctiques per conèixer l'obra, l'autor i el context històric.

El treball ha estat difícil, primer la tria a partir d'un repertori infinit. S'han seleccionat cançons diverses que van des d'una tan popular com l'home dels nassos fins a algunes del repertori culte com les de Delibes. Després, l'adaptació de les partitures, així per exemple tenim la tradicional catalana El Rossinyol, en estil de rock. Els treballs també incorporen novetats tan extraordinàries com la percussió corporal, amb la inclusió d'una fitxa on s'anota la part del cos que es toca amb cada nota.

Aquestes obres es complementen amb unes bases instrumentals enregistrades en format digital (mp3) que es poden fer sonar mentre s'interpreta cada obra arranjada, la qual cosa permet que els alumnes puguin cantar i tocar sobre això.

També s'han creat uns arxius MIDI dels arranjaments per tal de facilitar l'estudi i assaig de les obres. Aquests han estan enregistrats a un tempo més lent que la base instrumental (mp3).

Pel que fa al cant coral, s´han traduït i adaptat els textos originals excepte alguns que ja tenien prou entitat com el que clou la presentació, una cançó popular de Ghana, Tue Tue .

Així doncs, engrescats amb les aportacions de la M: Rosa i la Cristina, els assistents a la presentació ens convertim en bocabadats alumnes davant un treball tan original i alhora necessari per dotar les aules de música i ens acomiadem entonant el Tue Tue acompanyats de la percussió de la Cristina i de la meravellosa veu de la M. Rosa.

Enhorabona i que encoratgi molts altres professors a innovar i millorar la tasca docent de cada dia.

M. Dolors Añón Folch

(professora de l'IES Jaume I de Salou)

Si voleu aprofundir en els seus treballs podeu consultar els webs:

http://www.xtec.cat/~cduran12 i http://www.xtec.cat/~msanahu4

Diada de l'onze de setembre

Al matí de la Diada Nacional de Catalunya és tradició a Salou que les diferents entitats facin una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L'institut de sempre que en la persona del seu director o directora hi ha estat present. Aquí tenim la nostra actual directora, la Montse Vallès, en el moment del lliurament del ram de flors. No estava sola, hi havia un bon grapat de companys però érem darrera la màquina.