La M. Carmen de la Bandera va venir al centre a parlar del llibre que els alumnes de 3r d'ESO han llegit aquest curs.
Va ser el dia 25 de febrer, a les 12. En acabar la xerrada alguns alumnes li van demanar l'autògraf.
El dia 30 de gener s'escau el DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU. Farà 60 anys que van assassinar Mahatma Gandhi, activista per la no-violència. Aprofitant l'avinentesa, des del crèdit EDUCACIÓ PER A LA PAU volem fer unes accions al nostre centre per ajudar a conscienciar la comunitat educativa de la necessitat de la NO-VIOLÈNCIA i LA PAU. 
Com a professor d'aquest crèdit, i amb els alumnes, presentarem i penjarem una gran pancarta amb les imatges de Gandhi i Jesucrist i Martin Luther King, com a models de pau al món i el lema de la jornada. També farem entrevistes als alumnes sobre el tema, que seran gravades en video i que després es penjaran al bloc del crèdit .
Els alumnes de l'àrea de religió i els esmentats d’educació per a la pau, elaboraran uns cartellets que enganxarem per tot l'institut amb frases i paraules relatives a la pau i la no-violència.
Cada pètal havia de contenir una sola llengua; per tant, la quantitat de pètals de cada flor depenia de cadascun dels alumnes. Al mig de la flor hi havia una rodona amb la foto de qui feia la biografia. Aquí tenim les flors fetes pels alumnes d'Ed. Infantil
Era una activitat per fer a l’hora de tutoria i, és clar, el tutor o tutora també estava convidat a fer la seva pròpia flor i també tot el professorat en general fos tutor o no. Aquí tenim la flor feta per l'Equip directiu 
Hi van participar moltes classes i encara avui, ja gairebé a la meitat del curs. es veuen moltes d’aquestes flors per les classes. Aquí tenim la foto del 3r ESO B amb la seva tutora, la Pili Casanova, i les flors penjades dels fluorescents.
També es va fer un punt de llibre que es va repartir a tots i cadascun dels alumnes i professors.
Una d’elles, molt innovadora i ja molt difosa a altres centres on també l’han adoptat, ja fa uns quatre cursos que es va portant a terme a l’IES amb gran èxit. Parlem del programa “Padrins” que s’està posant a la pràctica des de la coordinació LIC (Carme Masip) amb la col·laboració de molts altres professors i professores. El programa es basa en l’adopció d’un nen o nena nouvingut per un company o companya de classe que l’ajuda acadèmicament i personalment a integrar-se. Aquest company li fa de “padrí” o “padrina”.
L’altra experiència és la que van dur a terme el Julio Mediero, professor de C. Socials que ja no és al centre, i la Marina González, que és la Cap de departament de Psicopedagogia. L’experiència que ens van explicar es basava en el treball cooperatiu sobre les religions del món. Ells van qualificar la seva experiència de molt positiva sobretot perquè en van aprendre, van cometre errors, dels quals van aprendre i això és important de cara a millorar el procediment.
Si us sentiu interessats pels temes podeu preguntar a les professores implicades. L’experiència “Padrins” és un projecte de centre i, per tant, si algun cop sou tutors o tutores ja la coneixereu; l’altra és una nova manera de fer a classe, treballant per grups i amb una dinàmica que pot ser interessant per als alumnes perquè aprenen, estan contents i fa que augmenti la seva autoestima.
Es premia l'alumnat que ha estat qualificat amb Matrícula d'Honor per les Juntes d'Avaluació de 2n de Batxillerat i un alumne/a de cadascuna de les modalitats, tot tenint en compte l'expedient acadèmic i la renda familiar
Com a novetat, aquest curs ja s’ha anunciat que el proper curs també podrien optar-hi els joves de Salou que amb la mateixa intenció hagin acabat un cicle formatiu de grau superior, ja que ara ja es cursen aquests estudia a Salou, concretament el CFGS de Secretariat i el d’Ed. Infantil.
Precisament aquest va ser el públic de la xerrada que posteriorment al lliurament ens va fer el Xavier Graset, els alumnes que aquest curs 2007 – 08 cursen 2n de BAT i els cicles abans esmentats. A la taula presidencial també hi havia, a més del X. Graset, l’alcalde, l’Antonio Banyeres, el regidor d’Ensenyament, el Paco Gaya, i la directora de l’IES Jaume I, la Montse Vallès.
Els alumnes que aquest curs han rebut les beques són el Carlos Javier Ruiz, el Kevin Molina, la Laia Duart, el Jorge Lorente i el Rubén González que no va assistir a l’acte.
Com a cloenda de l'acte sempre hi és convidat algun personatge conegut (l'Alfred Rodríguez Picó, l'Oriol Grau, la Montserrat Subirats, la Mercè Sala...) Enguany el personatge convidat, com hem dit, és el Xavier Graset. La seva intervenció portava com a títol “El verí de la ràdio”.
El Xavier Graset va desenvolupar davant dels ulls dels alumnes i oients en general la seva experiència en el món del periodisme i va destacar com a molt important en la seva vida professional la seva estada durant quatre anys a Ràdio Salou, on va començar a treballar sense haver acabat els seus estudis universitaris. Ens va explicar que, certament, es pot fer de periodista sense ser-ho, sense haver estudiat la carrera, però també va afegir que el punt de reflexió, de saber el perquè les coses són com són i no són d’una altra manera, la profunditat i el rigor que pot donar un periodista amb estudis a l’hora de fer bé d’intermediaris entre el que passa i la seva transmissió al públic (de ràdio, de diari, de televisió...) només la pot donar l’estudi que se’n fa mentre estudies la carrera.
Ell va combinar l’estudi de periodisme amb la part pràctica de la carrera, l’obtenir informació essent ell mateix el conductor del cotxe, el que té la idea, el que prepara la notícia, el que entrevista, el que prepara els micros... I aquest fet li va permetre tocar sempre de peus a terra mentre estudiava i veia la part reflexiva de la carrera. No sempre el que es fa o s’estudia té un profit immediat; de vegades, triga a donar fruit tot el que has après a l’institut o el que has fet en el teu primer treball. Això és el que li va passar a ell. Mentre treballava en els diversos mitjans per on ha passat (setmanari El Temps, els diaris El Periódico, La Vanguardia, programes de TV3, programes produïts per El Terrat... o en l’actual, com a presentador a Catalunya Ràdio), el seu treball de base sempre hi ha estat present com a forjador d’un caràcter que sempre ha intentat en el que és petit i en el que és gran, en el que és local i en el que és nacional o internacional, fer-ho el millor possible perquè així és com es forja un hàbit i una manera de fer que ens pot portar cada dia més lluny ens els objectius que ens hem fixat en dissenyar la nostra biografia. Nosaltres som els que la dissenyem i els que decidim com ha de ser.
Tocant a l'activitat pedagògica, no cal dir que històricament i tradicionalment, el professorat de llengües estrangeres, en general, ha utilitzat la música en forma de cançons no només per motivar l'alumnat sinó com a instrument per introduir, reforçar i consolidar estructures gramaticals, vocabulari, pronunciació, etc.
La música és present a les nostres vides i en les nostres rutines. La música en anglès, la qual ha dominat el panorama internacional des de fa dècades, és també part de la nostra cultura, entesa com la cultura occidental i, per tant, The Singalong Project esdevé una gran activitat que lliga diversos aspectes que van des dels aspectes més purament formals (els de la llengua) fins als culturals i musicals.
Pel que fa a la part didàctica d'aquesta activitat (The Singalong project) cal distingir entre les activitats a priori del concert, durant el concert i les a posteriori.
Les activitats a priori són aquelles que tenen lloc a l’aula tant a la d'informàtica com a l'aula normal. Els alumnes treballen els textos d’una selecció de cançons mitjançant les capacitats de Listening, Reading i Speaking; és a dir mentre escolten el text d'una cançó han de realitzar diferents exercicis on, a part de treballar la llengua d'una manera global (gramàtica, vocabulari, pronunciació, lèxic, etc.), practiquen diferents estratègies que estimulen i contribueixen a la millora d'aquestes dues habilitats (Reading and Listening). Conseqüentment, a força de repetir parts, o les tornades, d'una cançó mentre realitzen aquests exercicis, els alumnes estan consolidant aspectes formals de la llengua (gramàtica, vocabulari, pronunciació, lèxic, etc.) i una altra capacitat: Speaking.
Durant el concert, els alumnes canten juntament amb la Bàrbara i el Josep les cançons que han treballat a classe, i els més valents fins i tot pugen a l'escenari (on stage) com a cantants principals ajudats pels dos músics de The Singalong Project.
Les activitats a posteriori, són les mateixes que les activitats a priori del concert. La diferència és que ara tenen més significat pels alumnes perquè tenen el record del dia del concert; de com ells i els seus companys les cantaven.
Òbviament, el concert va acompanyat d'un gran desplegament tecnològic. A part de l'equip de música, The Singalong Project compta amb una gran pantalla on surt reproduïda la lletra de cada cançó que canten. Així, ningú s'escapa de no poder o saber cantar la cançó.
Els components del SINGALONG PROJECT són 2; el Josep Suller (1971) i la Bàrbara Latham. Tos dos són professors de l’EOI de Tgna. De fet, la Bàrbara és la professora d'anglès de l’EOI del fill de la Mercè Requesens. El Josep a més és el coordinador de les TIC de l’EOI de Tgna i va començar a tocar la guitarra als 16 anys. Als 18 ja tenia la seva banda, Lord Byron, la qual es va convertir en Lausengiers més tard. Amb ella va guanyar el concurs EXIT de l'any 1993 i van actuar al canal 33. Actualment és el guitarra principal de la banda tarragonina "Los Chicanos" i a part d'haver gravat algunes maquetes i algun vídeo, estan fent concerts per arreu d'Espanya. A més d'haver estudiat filologia anglesa, el Josep ha cursat estudis de música (jazz, harmonia, composició, improvisació, etc.) al Taller de Música de Barcelona, i a l'any 2000 va esdevenir el guitarra principal que acompanya el músic i cantant Mikel Herzog. La Bàrbara Latham (1957) va néixer a Liverpool i és professora d'anglès de l’EOI de Tgna. des del 1990. A l’època del punk, cap als 70, va començar a cantar en una banda anomenada The Ozones al llegendari Eric's Club, un local al mateix carrer on estava situat un altre mític local The Cavern, on els Beatles havien començat la seva carrera musical.
El dilluns 12 de novembre de 2007 el grup de teatre amateur “És això” de Reus va visitar el nostre institut en una jornada en què es promovia la sensibilització sobre la recollida selectiva. Va ser un èxit!El grup de teatre amateur “És això” de Reus va estar tota la jornada lectiva de dilluns 12 de novembre al nostre institut. Van fer un total de set representacions teatrals, als quatre primers i a tres segons d’ESO classe per classe. 
Ho vam fer així perquè vam primar la proximitat entre els actors i l’alumnat, perquè consideràvem que la campanya seria més efectiva com més propera fos. Una inspectora d’Educació, la seva germana a punt de tenir una criatura, una ludòpata, una secretària de l’institut, un lampista i un conseller delegat de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona protagonitzen una comèdia d’embolic molt divertida. Entre broma i broma el fals conseller va explicant què s’hi ha de llençar a cada contenidor dels que tenim al nostre centre. 
El més xocant, però, és que l’alumnat no en sap res de res i s´ho creuen tot fins que apareix la germana de la inspectora, que diu que el marit, l’Octavi, l’ha abandonat i no sap on anar. Aleshores els nois i els noies ja comencen a sospitar que la cosa no és seriosa. Un cop acabada la representació es fa la presentació del grup i es passa al debat i a la reflexió sobre els objectius de la campanya. Professorat i alumnat vam riure molt, però ara a veure si ho notarem al pati i als passadissos!
Els tallers que organitza la fundació “La Caixa” intenten cercar un espai físic i temporal per poder aplicar una pedagogia significativa. La realització del Taller va anar a càrrec de l’Ada Parellada qui ens va fer partícips del seu entusiasme i metodologia engrescadora. En les dues hores d’activitat va tractar els següents temes:
1. Gastronomia: reflexions generals.
2.Organització general i muntatge d'un taller pràctic.
3. El cicle de la poma: de la llavor al plat. La pomera. Les pomes: varietats i tipologies.
4. La salut i la poma, diferents utilitzacions.
5. Com menjar una poma.
6. Folklore de la poma: vessant cultural.
7. Confecció del taller culinari al voltant de la poma
Ara ja fa un parell o tres de cursos al centre es va instaurar e dia de la fruita i la campanya es va iniciar repartint a tots els alumnes del centre una poma per esmorzar. Així podem veure el Paco repartint la poma als seus alumnes
El dia 26 de novembre va passar pel nostre centre "El bus de la prevenció". La Mercè Requesens, la coordinadora de Riscos, a qui podem veure inspeccionant l'activitat va ser l'encarregada de planificar tots els detalls. 
Al llarg de tot el matí hi van passar tots els grups de primer i segon d'ESO en grups de 14 alumnes. 
Dins el bus i a través de l'ordinador els alumnes van estar realitzant diverses activitats al voltant de la prevenció de riscos. A més, hi havia una monitora que anava instruint els alumnes que tenia asseguts al voltant d'una taula i davant d'una projecció.
Aquesta iniciativa es fruit d'un acord marc de col.laboració entre els Departaments de Treball i d'Educació per formar en prevenció de riscos laborals els alumnes d'ensenyament secundari obligatori (ESO) i parteix del convenciment que, per aconseguir a llarg termini una reducció dels accidents laborals, és imprescindible que els nens, nenes i joves, que seran els futurs treballadors i empresaris, interioritzin que la seguretat i la salut laboral no són elements afegits a l'acte de treballar, una norma més que complir, sinó part essencial de l'activitat labor
L’institut ha obert les seves portes a l’hora acostumada, cap als volts de 2/4 de 9. Els alumnes hi han entrat com sempre, uns primers i uns altres darrers. Faltaven els de segon de BAT que avui anaven a Poblet.
Ja fa dies que l’organització de la castanyada va en dansa. Els alumnes de 4t i l’Olivier Giménez, el coordinador d’activitats, ja fa dies que van de bòlit; les castanyes, els bidons per coure-les, la llenya, els entrepans, les begudes, els tiquets, la gimcana, el túnel del terror, la venda de polvorons..., tot són activitats que els alumnes de 4t organitzen per recaptar diners per la sortida de fi de curs a Itàlia.
A primera hora ja hi havia alumnes que no entraven ni a classe. I el dia abans ja n’hi havia que havien faltat tota la tarda soterrats a les lúgubres entranyes de l’institut, els que preparaven el túnel del terror, una gran obra d’enginyeria, sí senyor! I així tot al llarg del matí, cada cop amb menys alumnes de 4t a les classes perquè qui més qui menys tots tenien alguna cosa a fer.
Tot i que el meu esperit planava per l’interior del centre des de primera hora, el meu cos no hi ha estat present fins a 2/4 d’11 (coses de la vida!) i, quan hi he arribat, he tingut l’agradable sorpresa que tot funcionava perfectament... sense mi. Per tant, he agafat la càmera i... a fer fotos!
L’alumnat dels cicles de Serveis a la comunitat ha començat a treballar molt aviat i amb activitats no tan sols interessants sinó també de molt èxit. L’alumnat i les professores d’ASO, la Pilar Puchades i l’Ester Ramos, havien muntat al gimnàs un taller anomenat “Tots som iguals, tots som diferents”. Encara que anava dirigit als alumnes de 4t, també s’hi han afegit els alumnes de l’Aula d’acollida i un grup de tercer. En total entre 40 i 50 alumnes han passat pels diversos racons que havien muntat:
- El Racó de la sensibilitat. Aquest racó es distribuïa en dos subracons: el de les activitats relacionades amb la desmitificació i el de les activitats relacionades amb la sensibilització.
- El Racó dels circuits. Aquest racó es distribuïa en quatre subracons: el de les activitats amb cadira de rodes, el de les activitats amb crosses, el de les activitats relacionades amb la pèrdua de la vista i el de les activitats relacionades amb la percepció.
Realment no hi ha res com trobar-te en les situacions de minusvalia per adonar-te de les dificultats que té aquest grup social per moure’s pel món i valer-se per ells mateixos. Aquest és l’esperit d’algun dels racons.
A l'espera que els protagonistes de l'intercanvi ens facin arribar algun comentari sobre la seva estada a Alemanya, nosaltres suposarem el que va passar.
Suposem que van arribar el dimecres, 26 de setembre, cap a les 11 de la nit, a l’aeroport Berlín-Tegel on les famílies alemanyes ja els esperaven per fer les presentacions i emportar-se els alumnes que els corresponien cap a casa.
L’endemà, dijous 27 de setembre, van dedicar el dia a fer les excursions programades per l’institut alemany Robert Blum Oberschule: una passejada pel centre de l’antic Berlín-est, recorregut pel Ku’damm, visita a la Gedächtniskirche, a la KadeWe... A les 15,10 es van retrobar a la Wasserklops. 
El divendres, 28 de setembre, els alumnes van sortir a les 9 cap a Postdam. Els estudiants alemanys els van acompanyar en aquesta visita a la capital de Brandenburg on van visitar el centre històric de la ciutat, el Holländisches Viertel, el Neues Palais i el Park Sanssouci, en una visita guiada.
El dissabte i el diumenge, dies 29 i 30, els alumnes els van passar amb les corresponents famílies alemanyes.
El dilluns, 1 d’octubre, a les 8 del matí els alumnes catalans van assistir a les classes de l’institut alemany pel matí i per la tarda van recórrer amb vaixell el riu Spree, el riu que travessa la ciutat. 
El dimarts, dia 2 d’octubre, van assistir altre cop a classe (a les 8 del mati), però a les 10 ja recorrien de nou la ciutat: Haus am Checkpoint Charlie (visita guiada), en aquest centre s’hi recull la història del Berlín separat pel mur; el Pergamon Museum; i després de dinar passejada per l’avinguda Unter den Linden fins la Brandenburger Tor i el Reichstag. A les 4 van tornar a l’institut que veiem a la imatge de sota.
El dimecres, dia 3 d’octubre, a Alemanya es festa, és el “Dia de la unitat Alemanya”. Aquest dia els alumnes el van passar amb les famílies, les quals van ser les encarregades de portar-los a l’aeroport per sortir volant cap a casa a ¾ de 5 de la tarda. L’hora prevista per arribar a Salou era ¼ d’11, primer es va passar per Valls per deixar-hi els alumnes de l’institut Narcís Oller que també van participar a l’intercanvi
