El Departament de matemàtiques ha organitzat un concurs de felicitacions matemàtiques entre els alumnes de 3r i 4t d'ESO. A les fotos podeu veure el conjunt de les felicitacions que s'han fet i més avall algunes en detall. Després de les vacances es reunirà un jurat format representants de diversos departaments i escolliran la millor felicitació que rebrà un premi.
BON NADAL I PRÒSPER 2007!!!
No us penseu que era simple xirinola, un joc qualsevol, no. Estàvem fent classe de llatí i grec, però d'una altra manera. Jugàvem al trivial de cultura clàssica i així se'ns va passar l'última classe de l'any 2006. Som al classe de 2n de BAT B, els bons, els de llatí. A baix els de 1r BAT C, no tan bons, però que ho seran.
L'Anna Fortuny, professora de català, ens va presentar la Marta Molas. Va començar dient que la Marta Molas (Barcelona, 1955) és mestra i llicenciada en Pedagogia. Autora de nombrosos llibres infantils, novel·les i llibres de creixement personal i educació. Ha col·laborat en El Periódico de Catalunya i El Diari de Tarragona. Ha guanyat el premi Donna (1999); el Port d Aiguadolç (2000), i el Sara Llorenç (2001). Ha publicat: El forat del vent, La Busca, 1997. La ploma de quetzal, Viena (Premi Donna), 1999. El misteri de la rateta bruna, Cadí, 2000. I dins la col·lecció Empúries 2002-2003: La Gemma, l'amiga de l'Araceli Segarra, El Quimet, l'amic del José M. Bakero, El Xavi, l'amic del Pau Gasol, La Marta, l'amiga de la Sònia Guirado, La Blanca, l'amiga de l'Àlex Corretja, El Dídac, l'amic de l'Àlex Crivillé. Actualment compagina la literatura de creació amb la traducció.
La sinopsis del llibre Ari, el noi que adorava Mozart és la següent. La Cristina vola cap a Islàndia per trobar-se amb la seva mare. Durant el viatge coneix en Julià i es fan amics. Unes hores més tard, la Cristina es veurà envoltada d'un seriós perill i serà l'Ari, un islandès pèl-roig, qui li salvi la vida. A partir d'aquell moment, la Cristina es trobarà embolicada en situacions plenes de misteri a les gèlides terres islandeses on els víkings van amagar els seus tresors. La Cristina desitjarà tenir una flauta màgica com la de l'òpera de Mozart per canviar els sentiments de les persones i fer feliços els seus amics... L'apartat final del llibre inclou una sèrie de consells sobre la professió escollida.
Aquest és el llibre que al llarg del primer trimestre han llegit els alumnes de 2n d'ESO de l'IES Jaume I de Salou. La Marta Molas va venir al centre per explicar-los com s'havia generat i portat a terme aquesta obra i ho va fer en dues sessions, una per als alumnes de 2n DEF i l'altra per als de 2n ABC.
Va començar la seva xerrada explicant-nos que estava contenta de conèixer els seus lectors, perquè en definitiva una obra s'escriu perquè es llegeixi. El que potser sobta del llibre és que l'acció passi a Islàndia, un país llunyà per a nosaltres però molt sorprenent, sobretot pel que fa a l'alternança dia/nit. Entre maig i juliol el sol no arriba a pondre's, hi ha com a vesprades en les quals la intensitat del sol minva, però no s'arriba a pondre. EL seu paisatge també és diferent, té volcans, guèisers, fiords, colades de lava, penya-segats, cascades... Els arbres, per exemple, són petits perquè han de deixar passar el sol. Com que és un país tan fred, la gent també acostuma a beure més, per entrar en calor. També és un país amb moltes llegendes i sagues poblades d'éssers fantàstics, els elfos, els trolls, els gnoms, els follets..., uns de bons i d'altres dolents que s'emporten els nens de nit, sobretot el trolls... I així d'aquesta manera, la Marta Molas ens va anar explicant fets i costums d'Islàndia que ella havia conegut arran de la visita que va fer a aquest país i de la informació que havia hagut de recollir per a escriure el seu llibre.
Un cop acabada la seva part discursiva, va arribar el torn de les preguntes i n'hi va haver moltes perquè va saber despertat la curiositat dels nois i noies. Algunes sobre el país que acabava de descriure i sobre els seus habitants fantàstics, d'altres sobre els costums i d'altres sobre la seva manera d'escriure. I així vam saber que la Marta Molas escriu bastant ràpid; aquest llibre, per exemple, el va fer en tres setmanes, però aleshores arriba el que és més lent, l'hora de polir, de lligar caps, d'eliminar incoherències... Aquest procés és molt més lent. També vam saber que a l'hora de crear personatges, alguns cops s'inspira en nois i noies que ha conegut i que l'han sorprès per alguna raó, per la seva curiositat, per la seva simpatia, per la seva timidesa... I així reflectit en alguns dels seus personatges hi ha nois i noies que ha conegut a diversos centres per on ha passat. També li van preguntar per què havia escollit Mozart. La Marta va comentar que l'any 2006 ha estat precisament l'any Mozart i que evidentment hi havia relació, com un petit homenatge.
I així d'aquesta manera tan agradable vam arribar al final de la xerrada. La Marta va rifar un llibre entre els presents amb la confiança que toqués a algun noi o noia que li agradés llegir o que, si no fos així, que el noi o noia afortunat es motivés per a llegir-lo. Tot seguit se li van apropar alguns alumnes perquè els signés el seu llibre de lectura. Gràcies, Marta, per una bona estona.
En el marc del dia europeu de les llengües vam rebre a l'IES JAume I una visita d'estudiants de Moscou (Rússia). Són 50 alumnes becats per la seva trajectòria acadèmica. L'horari que va seguir la visita era aquest:
La visita dels nois i noies russos va ser un dels actes al voltant del Dia Europeu de les Llengües que va provocar més enrenou, tothom els volia veure. Els vistants russos i els seus professors i professores van visitar el centre després que se'ls rebés a la Sala d'actes. El professorat de llengües estrangeres va ser l'encarregat d'atendre aquesta visita i cinc nois i noies del centre que coneixen l'idioma rus van fer de traductors.
La visita va acabar amb una sèrie d'actes lúdics. Els nois i noies russos ens van fer una demostració de ball, un vals i un txa-txa-txa, i els bastoners del centre també els van fer una demostració de balls de bastons, la música dels quals la va tocar el Jordi Fa, el nostre nou conserge que sap tocar la gralla.
Durant tres dies, el 27 de setembre i el 4 i el 25 d'octubre, hem pogut veure un o dos gossos passejant pel centre, això sí sota el mestratge dels seus ensisnistradors. Què hi feien aquí al centre? Potser buscaven droga? Potser explosius? Doncs, no.
Encetant el cicle de Lletraferits pròxims del curs 2006-2007, el 26 de setembre assistim a la presentació dels treballs d'investigació pedagògica de dos professores del centre, M. Rosa Sanahuja i Cristina Duran, del Departament de Música.
Es tracta de dos treballs complementaris realitzats a partir d'una llicència d'estudis concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya durant el curs 2005-2006. El de la Cristina dedicat a la interpretació musical, Què toquem avui? i el de la M. Rosa al cant coral, Què cantem avui? Consisteixen en la recerca i arranjament d'obres que seran una bona eina per als docents, uns recursos que facilitaran la pedagogia en l'àmbit musical. És un cançoner de repertori , vint-i-quatre obres en total, dinou de les quals comparteixen i cinc pròpies de cadascuna. Aquestes s'agrupen en quatre blocs, Música de cinema, Música culta, Música moderna i Música popular; totes acompanyades de fitxes didàctiques per conèixer l'obra, l'autor i el context històric.
El treball ha estat difícil, primer la tria a partir d'un repertori infinit. S'han seleccionat cançons diverses que van des d'una tan popular com l'home dels nassos fins a algunes del repertori culte com les de Delibes. Després, l'adaptació de les partitures, així per exemple tenim la tradicional catalana El Rossinyol, en estil de rock. Els treballs també incorporen novetats tan extraordinàries com la percussió corporal, amb la inclusió d'una fitxa on s'anota la part del cos que es toca amb cada nota.
Aquestes obres es complementen amb unes bases instrumentals enregistrades en format digital (mp3) que es poden fer sonar mentre s'interpreta cada obra arranjada, la qual cosa permet que els alumnes puguin cantar i tocar sobre això.
També s'han creat uns arxius MIDI dels arranjaments per tal de facilitar l'estudi i assaig de les obres. Aquests han estan enregistrats a un tempo més lent que la base instrumental (mp3).
Pel que fa al cant coral, s´han traduït i adaptat els textos originals excepte alguns que ja tenien prou entitat com el que clou la presentació, una cançó popular de Ghana, Tue Tue .
Enhorabona i que encoratgi molts altres professors a innovar i millorar la tasca docent de cada dia.
M. Dolors Añón Folch
(professora de l'IES Jaume I de Salou)
Si voleu aprofundir en els seus treballs podeu consultar els webs:
http://www.xtec.cat/~cduran12 i http://www.xtec.cat/~msanahu4
Al matí de la Diada Nacional de Catalunya és tradició a Salou que les diferents entitats facin una ofrena floral al monument de Rafael Casanova. L'institut de sempre que en la persona del seu director o directora hi ha estat present. Aquí tenim la nostra actual directora, la Montse Vallès, en el moment del lliurament del ram de flors. No estava sola, hi havia un bon grapat de companys però érem darrera la màquina.
