BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare
Ja fa temps que el II
Fòrum de Treballs de Recerca de BAT i Crèdits de Síntesi dels CFGS (TRiCS) es va movent i organitzant. Aquest curs van al Fòrum deu alumnes: M. Asensio, D. B. Pacheco, Ch. Porton, J. Cavaglia, L. Martínez, A. Lorenzo, R. Obis, M. Vaccaro, F. Català i D. Sánchez.
El dia 6 de març alguns d'aquests alumnes de 2n de BAT van assistir a TGN a un Curs de Comunicació oral impartit a la Facultat de Publicitat de la URV per Encarnació Rodríguez. Van ser la M. Asensio, la D. B. Pacheco, la Ch. Porton, la J. Cavaglia i la Laura Martínez.
La veritat és que va ser divertit (almenys per a mi, és clar). A 2/4 de 9 vam agafar el tren cap a TGN i a 2/4 de 10 ja érem a la Facultat de Publicitat de la URV. La situació va tenir la seva gràcia perquè em vaig trobar que elles no sabien ni on anaven ni què hi anaven a fer. Només sabien que se'ls impartiria un curset d'expressió oral (del qual van rebre un certificat d'assistència). No sabien la segona part, que haurien de parlar en un estudi de televisió i davant d'unes càmeres que les estarien gravant (simulant la presència del públic que tindran el dia del Fòrum). Blanques van quedar quan van veure que els seus companys de l'IES Salvador Vilaseca de Reus portaven el resum dels seus treballs per exposar-los davant les càmeres. Déu meu, encara ric ara, per dins, és clar! N'hi havia que volien marxar! La veritat és que no les tenia totes. Serien capaces de marxar? L'hauria de fer jo l'exposició?
Primer en una aula de la facultat van escoltar els consells i recomanacions que la professora (Nani Rodríguez) els va donar. Després vam fer un parèntesi i vam anar al claustre a esmorzar i a comprar l'aigua que les instruccions deien que s'havia de portar, instruccions que elles no van rebre, per cert. Segur que va ser el destí que va vetllar d'aquesta manera per l'èxit de la sortida!
Finalment va arribar el moment dels nervis, dels "jo no vull", "jo no sortiré", "jo me'n vaig, que no em vull perdre la classe d'història"...
Mentre, com podeu veure, jo anava fent fotos, immortalitzant el moment, ai làs!... Fins que se'm van acabar les piles de la càmera. Au, vinga, a córrer! ja em veus buscant una botiga per comprar piles! La vaig trobar, les vaig comprar i corrents cap a la facultat un altre cop. Mentre, els alumnes del Vilaseca i la Chantal ja havien fet la seva primera intervenció davant les càmeres: el seu nom, el nom de l'IES, el nom del seu treball de recerca... I Deú n'hi do, quins noms tenen els TR de Biologia (Laura i Chantal: “Introducció a l’anàlisi filogenètica dels organismes eucariotes, a partir de l’estudi de les seqüències del citocrom c i la histona H2B, mitjançant eines bioinformàtiques"; el de la Julieta i Danann semblant) Si el treball va ser seu només per recordar el títol!
Prèviament a aquestes intervencions el noi encarregat de l'estudi ens va ensenyar una mica l'estudi i la sala on fan els arranjaments i gravacions, sala, fixeu-vos-hi bé, que ocupa el que en temps dels romans era l'espai que hi havia entre la cara exterior de la muralla i la interior. La muralla romana era tan ampla que entre els seus dos murs s'hi ha pogut encabir aquest sala d'arranjament de gravacions de televisió! En fi, deixem-nos d'emocions fortes i tornem a la narració dels fets TRiCS.
Els primers en asseure's a la taula i fer la presentació dels TR van ser els alumnes de l'IES Vilaseca, amb els seus resums i els seus nervis també; després vam ser nosaltres. La primera en sortir va ser la Mariona, sense papers, improvisant, aparentment tranquil·la. Després les altres noies, per parelles ja que els seus treballs eren de grup. Aquí ja hi va haver algun problemet perquè s'havien de repartir les intervencions.
La veritat és que vaig quedar sorpresa. Malgrat els nervis, malgrat la improvisació, malgrat no tenir el suport de la presentació de PPS de què van disposar en el seu dia per fer l'exposició, les seves intervencions van ser tan bones o més i tot que les dels companys del Vilaseca. Fins i tot jo, professora de llatí i grec, entenia les seves explicacions! I és que, a més, parlaven amb entusiasme. Jo les veia i no m'ho creia, aquelles xiquetes totes esporuguides i amb ganes que se les empassés el terra, estaven fent unes bones exposicions, malgrat les circumstàncies. Evidentment hi va haver moments de dubte, algun barbarisme gairebé sempre rectificat per elles mateixes..., però sobretot el que hi havia era coneixement del tema de què parlaven, l'havien treballat i elles n'havien tret unes conclusions, les seves conclusions, era el seu treball, i se'ls notava que n'estaven satisfetes. Per mi va ser un moment meravellós, malgrat tot. Va ser un moment en què em vaig sentir orgullosa, satisfeta que aquelles alumnes fossin alumnes del meu institut, de l'IES Jaume I. En fi, ja m'he deixat endur per l'emoció...
Vam acabar a 1/4 de 3 i corrents cap a l'estació d'autobús. De camí cap a l'institut les vaig anar perdent. Cap a casa a dinar, que ja era hora. A 3/4 de 4 arribava jo a l'institut. Cap a 2/4 de 6 ja tornava a estar la Chantal i altres companys a l'institut, una trobada a la biblioteca del centre entre companys i amb la Carme Masip per parlar, per conèixer-se més, mentre veien i comentaven les fotos d'un dels viatges de la Chantal.
EL proper pas? La sortida a la Laboral el dia 11 d'abril amb els alumnes de 1r BAT A i B per assistir al Fòrum. Fins aleshores!
