dijous, 21 de desembre del 2006

Felicitacions matemàtiques



El Departament de matemàtiques ha organitzat un concurs de felicitacions matemàtiques entre els alumnes de 3r i 4t d'ESO. A les fotos podeu veure el conjunt de les felicitacions que s'han fet i més avall algunes en detall. Després de les vacances es reunirà un jurat format representants de diversos departaments i escolliran la millor felicitació que rebrà un premi.


Taller de felicitacions nadalenques en moltes llengües

BON NADAL I PRÒSPER 2007!!!


Aquest desig expressat en diverses llengües i en diferents colors, lletres, dissenys... és el que es va fer en aquest taller de felicitacions nadalenques. Tot seguit veurem unes quantes imatges del procès d'elaboració i del resultat, unes boniques felicitacions que van donar molt d'ambient al centre.



L'última classe de llatí de 2006

No us penseu que era simple xirinola, un joc qualsevol, no. Estàvem fent classe de llatí i grec, però d'una altra manera. Jugàvem al trivial de cultura clàssica i així se'ns va passar l'última classe de l'any 2006. Som al classe de 2n de BAT B, els bons, els de llatí. A baix els de 1r BAT C, no tan bons, però que ho seran.







dimarts, 19 de desembre del 2006

Anem al teatre: Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper


Per tal de sensibilitzar els estudiants entorn del fet de la discapacitat, els responsables del taller Ocupacional Gresol, servei de l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, entitat que forma part del Consell Municipal dels Discapacitats, es van posar en contacte amb l'institut per oferir-nos una representació de l'obra de teatre que els seus alumnes afectats per paràlisi cerebral han preparat, Sant Jordi, l'escuder i el drac de paper .
Aquesta obra la van representar el dimarts, dia 19 de desembre, a les 12 del matí al TAS de Salou. Hi van assistir els alumnes de 1r i 2n d'ESO, però també alumnes de les altres escoles de Salou, amb la qual cosa el TAS es va omplir de gom a gom. Fins i tot les escales estaven plenes d'alumnes. No s'havia de pagar entrada, però es va demanar una aportació voluntària als alumnes d'un euro o de mig. Es van recollir 110 euros que es van lliurar als responsables del taller. L'objectiu d'aquesta aportació era múltiple: ajudar l'associació a tirar endavant amb els seus projectes i ser un estímul per als alumnes del taller en veure que el seu esforç tenia una doble recompensa, l'èxit de la representació que es va mesurar amb el respecte del públic i els seus aplaudiments al final, i les aportacions econòmiques que ells van aconseguir amb el seu treball i esforç.
Per tal de preparar els alumnes perquè, més que en cap altra ocasió s'havien de portar correctament en aquesta representació, hi havia a disposició dels tutors i tutores dels cursos implicats un CD on s'ensenyava quina educació reben els nens i nenes afectats per aquesta malaltia.
Abans de començar l'obra va parlar l'alcalde, Esteve Ferran, agraint l'assistència dels alumnes dels diferents centres i també va parlar un representant de l'associació per presentar l'obra. L'obra era el conte de Sant Jordi. Hi sortia la princesa, el drac, el rei, els súbdits... Els actors i les actrius estaven afectats per la paràlisi, però ajudats per monitors. L'objectiu de l'obra era expressar els sentiments dels afectats per la malaltia. “ És de destacar la interessant combinació d'elements escènics, com és la coreografia de dansa contemporània, la utilització plàstica de la cadira de rodes o l'intercalat del playback amb la declamació, adaptat segons les possibilitats de cada un dels integrants de l'elenc. És un goig gaudir d'un ventall de registres que es desenvolupen dalt l'escenari, des de la sensibilitat poètica fins a tocar el vodevil.”
(http://www.tarragona.cat/actualitat/municipal/b.254/pdf/13.pdf)
La resposta del públic va ser satisfactòria, es van portar correctament, però l'obra va ser valorada de diferents maneres, per a una minoria era una obra per a nens petits que feia riure, però la gran majoria va veure en l'obra els resultat d'un esforç immens realitzat per uns actors amb nombroses limitacions de tota mena. Esperem que en treguin alguna conclusió personal.


La Marta Molas ens presenta "Ari, el noi que adorava Mozart"


L'Anna Fortuny, professora de català, ens va presentar la Marta Molas. Va començar dient que la Marta Molas (Barcelona, 1955) és mestra i llicenciada en Pedagogia. Autora de nombrosos llibres infantils, novel·les i llibres de creixement personal i educació. Ha col·laborat en El Periódico de Catalunya i El Diari de Tarragona. Ha guanyat el premi Donna (1999); el Port d Aiguadolç (2000), i el Sara Llorenç (2001). Ha publicat: El forat del vent, La Busca, 1997. La ploma de quetzal, Viena (Premi Donna), 1999. El misteri de la rateta bruna, Cadí, 2000. I dins la col·lecció Empúries 2002-2003: La Gemma, l'amiga de l'Araceli Segarra, El Quimet, l'amic del José M. Bakero, El Xavi, l'amic del Pau Gasol, La Marta, l'amiga de la Sònia Guirado, La Blanca, l'amiga de l'Àlex Corretja, El Dídac, l'amic de l'Àlex Crivillé. Actualment compagina la literatura de creació amb la traducció.

La sinopsis del llibre Ari, el noi que adorava Mozart és la següent. La Cristina vola cap a Islàndia per trobar-se amb la seva mare. Durant el viatge coneix en Julià i es fan amics. Unes hores més tard, la Cristina es veurà envoltada d'un seriós perill i serà l'Ari, un islandès pèl-roig, qui li salvi la vida. A partir d'aquell moment, la Cristina es trobarà embolicada en situacions plenes de misteri a les gèlides terres islandeses on els víkings van amagar els seus tresors. La Cristina desitjarà tenir una flauta màgica com la de l'òpera de Mozart per canviar els sentiments de les persones i fer feliços els seus amics... L'apartat final del llibre inclou una sèrie de consells sobre la professió escollida.

Aquest és el llibre que al llarg del primer trimestre han llegit els alumnes de 2n d'ESO de l'IES Jaume I de Salou. La Marta Molas va venir al centre per explicar-los com s'havia generat i portat a terme aquesta obra i ho va fer en dues sessions, una per als alumnes de 2n DEF i l'altra per als de 2n ABC.





Va començar la seva xerrada explicant-nos que estava contenta de conèixer els seus lectors, perquè en definitiva una obra s'escriu perquè es llegeixi. El que potser sobta del llibre és que l'acció passi a Islàndia, un país llunyà per a nosaltres però molt sorprenent, sobretot pel que fa a l'alternança dia/nit. Entre maig i juliol el sol no arriba a pondre's, hi ha com a vesprades en les quals la intensitat del sol minva, però no s'arriba a pondre. EL seu paisatge també és diferent, té volcans, guèisers, fiords, colades de lava, penya-segats, cascades... Els arbres, per exemple, són petits perquè han de deixar passar el sol. Com que és un país tan fred, la gent també acostuma a beure més, per entrar en calor. També és un país amb moltes llegendes i sagues poblades d'éssers fantàstics, els elfos, els trolls, els gnoms, els follets..., uns de bons i d'altres dolents que s'emporten els nens de nit, sobretot el trolls... I així d'aquesta manera, la Marta Molas ens va anar explicant fets i costums d'Islàndia que ella havia conegut arran de la visita que va fer a aquest país i de la informació que havia hagut de recollir per a escriure el seu llibre.

Un cop acabada la seva part discursiva, va arribar el torn de les preguntes i n'hi va haver moltes perquè va saber despertat la curiositat dels nois i noies. Algunes sobre el país que acabava de descriure i sobre els seus habitants fantàstics, d'altres sobre els costums i d'altres sobre la seva manera d'escriure. I així vam saber que la Marta Molas escriu bastant ràpid; aquest llibre, per exemple, el va fer en tres setmanes, però aleshores arriba el que és més lent, l'hora de polir, de lligar caps, d'eliminar incoherències... Aquest procés és molt més lent. També vam saber que a l'hora de crear personatges, alguns cops s'inspira en nois i noies que ha conegut i que l'han sorprès per alguna raó, per la seva curiositat, per la seva simpatia, per la seva timidesa... I així reflectit en alguns dels seus personatges hi ha nois i noies que ha conegut a diversos centres per on ha passat. També li van preguntar per què havia escollit Mozart. La Marta va comentar que l'any 2006 ha estat precisament l'any Mozart i que evidentment hi havia relació, com un petit homenatge.

I així d'aquesta manera tan agradable vam arribar al final de la xerrada. La Marta va rifar un llibre entre els presents amb la confiança que toqués a algun noi o noia que li agradés llegir o que, si no fos així, que el noi o noia afortunat es motivés per a llegir-lo. Tot seguit se li van apropar alguns alumnes perquè els signés el seu llibre de lectura. Gràcies, Marta, per una bona estona.





dimarts, 12 de desembre del 2006

Visita a SIRUSA: incineradora de Reus

Un grup d'alumnes de 3r d'ESO acompanyats per les professores Montse Torramilans, Carme Masip i el professor Toni Ortiz van visitar la incineradora de residus i van fer aquestes fotos del munt de residus que diàriament s'han de reciclar. Feu clic a l'enllaç per veure el seu funcionament.