Lliurament de beques 2007 - 08 i xerrada del X. Graset
Es premia l'alumnat que ha estat qualificat amb Matrícula d'Honor per les Juntes d'Avaluació de 2n de Batxillerat i un alumne/a de cadascuna de les modalitats, tot tenint en compte l'expedient acadèmic i la renda familiar
Com a novetat, aquest curs ja s’ha anunciat que el proper curs també podrien optar-hi els joves de Salou que amb la mateixa intenció hagin acabat un cicle formatiu de grau superior, ja que ara ja es cursen aquests estudia a Salou, concretament el CFGS de Secretariat i el d’Ed. Infantil.
Precisament aquest va ser el públic de la xerrada que posteriorment al lliurament ens va fer el Xavier Graset, els alumnes que aquest curs 2007 – 08 cursen 2n de BAT i els cicles abans esmentats. A la taula presidencial també hi havia, a més del X. Graset, l’alcalde, l’Antonio Banyeres, el regidor d’Ensenyament, el Paco Gaya, i la directora de l’IES Jaume I, la Montse Vallès.
Els alumnes que aquest curs han rebut les beques són el Carlos Javier Ruiz, el Kevin Molina, la Laia Duart, el Jorge Lorente i el Rubén González que no va assistir a l’acte.
Com a cloenda de l'acte sempre hi és convidat algun personatge conegut (l'Alfred Rodríguez Picó, l'Oriol Grau, la Montserrat Subirats, la Mercè Sala...) Enguany el personatge convidat, com hem dit, és el Xavier Graset. La seva intervenció portava com a títol “El verí de la ràdio”.
El Xavier Graset va desenvolupar davant dels ulls dels alumnes i oients en general la seva experiència en el món del periodisme i va destacar com a molt important en la seva vida professional la seva estada durant quatre anys a Ràdio Salou, on va començar a treballar sense haver acabat els seus estudis universitaris. Ens va explicar que, certament, es pot fer de periodista sense ser-ho, sense haver estudiat la carrera, però també va afegir que el punt de reflexió, de saber el perquè les coses són com són i no són d’una altra manera, la profunditat i el rigor que pot donar un periodista amb estudis a l’hora de fer bé d’intermediaris entre el que passa i la seva transmissió al públic (de ràdio, de diari, de televisió...) només la pot donar l’estudi que se’n fa mentre estudies la carrera.
Ell va combinar l’estudi de periodisme amb la part pràctica de la carrera, l’obtenir informació essent ell mateix el conductor del cotxe, el que té la idea, el que prepara la notícia, el que entrevista, el que prepara els micros... I aquest fet li va permetre tocar sempre de peus a terra mentre estudiava i veia la part reflexiva de la carrera. No sempre el que es fa o s’estudia té un profit immediat; de vegades, triga a donar fruit tot el que has après a l’institut o el que has fet en el teu primer treball. Això és el que li va passar a ell. Mentre treballava en els diversos mitjans per on ha passat (setmanari El Temps, els diaris El Periódico, La Vanguardia, programes de TV3, programes produïts per El Terrat... o en l’actual, com a presentador a Catalunya Ràdio), el seu treball de base sempre hi ha estat present com a forjador d’un caràcter que sempre ha intentat en el que és petit i en el que és gran, en el que és local i en el que és nacional o internacional, fer-ho el millor possible perquè així és com es forja un hàbit i una manera de fer que ens pot portar cada dia més lluny ens els objectius que ens hem fixat en dissenyar la nostra biografia. Nosaltres som els que la dissenyem i els que decidim com ha de ser.