Aquesta presentació l'hem treta del bloc de les professores de música que tenim enllaçat a la intranet.
El dia 22 d’abril ens va visitar la Marta Mathéu, filla del nostre benvolgut professor de religió, el Raimon Mateu. Els primers a rebre la seves paraules van ser els alumnes de 1r d’ESO. Primer, a través d’una presentació, la Marta els va explicar una mica el seu currículum, els seus inicis com a estudiant, dirigint diversos cors..., obrint-se camí poc a poc. Ara ja és una soprano reconeguda, que fa concerts arreu del món i guanyadora de molts premis, l’últim al XIV Concurso Internacional de Canto Francesc Viñas. Si en voleu saber més sobre la seva vida i la seva trajectòria, només cal que visiteu la seva web.
De totes maneres el que jo destacaria de la seva visita és la seva proximitat, la seva energia, el seu bon humor i la seva habilitat per fer-se escoltar pels alumnes i dialogar amb ells. En finalitzar la seva intervenció hi va haver preguntes de tot tipus per part dels alumnes, entre elles si mai havia trencat alguna copa cantant o bé quin altre tipus de música li agradava... I llavors vam tenir diverses sorpreses: ens va cantar un fragment d'òpera, ens va fer la seva nota més greu i la més aguda i també ens va voler demostrar que li va la marxa. Així que va fer sortir una alumna d’entre el públic, la Drielle Correia, que tenia al seu mòbil la cançó "baila el chiki chiki" del Rodolfo Chikilicuatre. Després també va fer aixecar els alumnes de la cadira i els va convidar a ballar amb ella aquest famós ball. Els alumnes estaven una mica tallats, només alguns van tenir l’empenta de seguir-la. L’ambient va ser molt maco. I el pare cada cop més gras de satisfacció. Però no es va acabar aquí la jornada de la Marta. Després va ser a nosaltres, els professors i professores del centre, a qui ens va oferir el regal de la seva veu. Ens va interpretar tres cançons populars catalanes, les mateixes que va cantar als alumnes. Certament la música ens pot provocar sentiments diversos i intensos, però jo crec que la veu, només la veu, magnifica aquests sentiments. Sempre que escolto cantar així, d’aquesta manera, de la manera que ho va fer la Marta Mathéu, sembla que el cor hagi de rebentar, sembla que no et pots aguantar les llàgrimes, que se’t talla la respiració, que l’emoció t’ennuega. No sé, així es com em vaig sentir jo i crec que tots ens sentíem més o menys així. Gràcies, Marta, per la teva visita, per la teva simpatia, pel regal de la teva veu. Bé, Raimon, també gràcies a tu perquè si no, potser no l’haguéssim conegut mai. (S’admeten col·laboracions per a expressar el que vau sentir sentint les cançons de la Marta Mathéu).
Acompanyava la Rosa Mathéu en la seva actuació un altre artista de fama internacional el Jordi Vergés, gran intèrpret d'orgue.