Un altre doctor a l'IES Jaume I, l'Olivier Giménez!
La primera recepción de Friedrich Hölderlin en la literatura española (1919 – 1936)
Aquest és el títol de la tesi doctoral que el dia 23 de juliol de 2008 va defensar el nostre professor d’alemany, l’Olivier Giménez, davant d’un tribunal de cinc persones Dr. Manuel Fuentes -URV. Dep. Romàniques-, Cat. Marisa Siguán -UB, germanista-, Cat. Eustaqui Barjau -Prof. visitant a Münster, germanista-, Dra. Paloma Ortiz -U. Alcalá de Henares, germanista- i Dr. Macià Riutort -URV, germanista-. Eren les 12 del migdia i estàvem a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV situada a la Plaça Imperial Tàrraco. El director de la tesi era el professor Jordi Jané i el tutor el José M. Fernández, estava adscrita al Departament de Filologies Romàniques.
Desgraciadament per a mi, l’acte es va començar amb una puntualitat rigorosa (per fi, algú és puntual, malgrat tot!!!) i la meva arribada a les dotze i tres minuts no va passar gens desapercebuda. Tota frustrada vaig entrar i em vaig asseure a la quarta fila, al seient que tocava al passadís. Vaig preparar la càmera, el bolígraf i els fulls. El president del tribunal acabava de fer la introducció i estava explicant com seria el desenvolupament de l’acte. L’Olivier ho tenia tot preparat a la seva taula, el micròfon, els tres volums de la seva tesi, l’aigua, un faristol amb els fulls que aniria llegint...
Tot i que l’exposició de l’Olivier anava adreçada al tribunal, la seva taula estava orientada al públic, la qual cosa l’obligava a estar en una posició una mica estranya, forçada, diria que fins i tot incòmoda, ja que la taula del tribunal estava situada al seu costat, a uns tres metres de distància. Sigui per aquesta raó sigui pels nervis sigui pel que sigui l’Olivier no estava repapat al seu seient ni ben repenjat ni relaxat, no, no, vaja, aquesta va ser la meva impressió. Entre el públic vaig reconèixer la seva dona i prou. Del tribunal coneixia el Manuel Fuentes per diverses raons, hi vaig coincidir a l’institut de Cambrils (quants anys fa ja!!!),també va venir a l’IES Jaume I a fer una xerrada als alumnes de BAT i finalment el conec per ser l’home de la Teresa Sánchez, una exprofessora de l’IES amb qui vaig compartir molts anys de docència a Salou i que ara està a l’IES de Camp Clar. Després d’haver donat un cop d’ull als presents em vaig concentrar en l’Olivier, les fotos després (ai, Déu, són la meva creu!).
Només al títol ja hi havia un parell de termes desconeguts per a mi “recepció” i “Friedrich Hölderlin”. No us faré aquí un resum exhaustiu del que va dir l’Olivier, tot i que va ser molt interessant. Només va parlar durant una hora, però ho va fer a una bona marxa i, per tant, el que va dir va ser massa extens per a transcriure-ho. En faré un breu resum.
El primer que ens va explicar va ser la seva descoberta del poeta, de Friedrich Hölderlin. Va ser mentre estudiava, però al 1991, la llengua encara constituïa una barrera per arribar-hi. Al llarg dels anys 92 i 93 l’Olivier va llegir tota l’obra del poeta, però la llengua encara era un obstacle. Per tant, ho va haver de fer en una altra llengua, a partir de traduccions (Riba, Valverde, Cernuda...) Aquestes anades i vingudes des de l’original a les traduccions o versions i de les traduccions o versions a l’original van ser, en definitiva, el desencadenant de la tesi, és la presa de consciència de la importància de la traducció, del seu poder interpretatiu i tergiversador. Així estableix el que serà l’objectiu de la tesi, la recepció del poeta alemany Friedrich Hölderlin aquí, a Espanya... I així al llarg d’una hora l’Olivier va anar explicant la seva aventura intel·lectual, la seva recerca a través de la lectura, de la comparació de dades, les seves descobertes, els seus èxits i els seus fracassos... Si en voleu saber més del tema, podeu recórrer a ell mateix o al resum que hi ha en aquest enllaç.
