Xerrada: l'arqueobotànica
“Sovint ens oblidem de què els avenços tecnològics han necessitat de descobriments anteriors per a poder materialitzar un aparell (p.e. un mòbil), o una tècnica agrícola, o un cotxe, o ... Val a dir, qualsevol dels estris o tècniques que ens són habituals avui dia. Per això, penso que s’hauria de tenir molt més en compte la Història de la Ciència, a fi de conèixer que les coses no surten del no res, per generació espontània, Us parlaré, doncs, d’una disciplina que no us deu sonar a res ... l’Arqueobotànica. És a dir, aquelles tècniques que ens permeten reconstruir com era el paisatge natural abans d’ara, a través dels sediments i d’altres restes que apareixen a les /excavacions arqueològiques/. Una feina de detectiu (investigador) que amb els seus mètodes arriba a esbrinar quin era el clima i altres aspectes pràctics de les societats pretèrites, tot tendint a desmitificar idees preestablertes sense mètode científic, com ara la de què un mico podia anar de nord a sud de la Península Ibèrica sense baixar dels arbres, o de què a la comarca de /Los Monegros/ hi havia hagut boscos, o de la por a un canvi climàtic, quan l’espècie humana, des dels seus orígens, n’ha patit una pila. Davant la tendència actual a creure més en l’esoterisme (p.e. astrologia, energies vitals, etc.) que no a pensar amb mètode científic (p.e. astronomia, física, etc.), fa que sovint ens porti a pensar si realment ja som homes o encara som homínids.”
Així doncs el dimecres 18 de novembre vam tenir el plaer d’escoltar el Dr. Francesc Burjachs i Casas parlant-nos sobre “L'arqueobotànica”.
Desprès d’una introducció sobre la ciència i la pseudociència o esoterisme, ens va obrir una porta al coneixement dels mètodes científics en els estudis arqueològics, concretament en els de l’arqueobotànica, és a dir, l’estudi de les comunitats vegetals en temps passats. Ens va oferir exemples concrets de descobriments realitzats a través d’aquesta ciència que ens permeten conèixer millor el nostre present a través de l’estudi del passat. Va saber unir preocupacions tan actuals com l’actual degradació del medi ambient o el canvi climàtic, amb la informació que ens proporciona l’arqueobotànica i ens va fer entendre que no podem plantejar-nos el present sense conèixer el passat. En definitiva va respondre aquesta pregunta habitual dels alumnes, “i això per a què serveix?” D'aquesta manera va respondre els interrogants que plantejava el títol de la conferència "L'arqueobotànica, serveix per a quelcom? Podem aplicar els seus coneixements a la societat actual? (Escrit per Rosa M. Guijarro)